Conozca los 4 canales para realizar trámites telemáticamente con la Seguridad Social sin certificado digital

Utilització de la fiança per pal·liar l’efecte de l’COVID-19

1. Procedeix l’ús de la fiança en un arrendament de local sent l’arrendador un gran tenidor?

La imputació de la fiança que preveu l’art. 2, apt. 2, de el Reial decret llei 35/2020, de 21 d’abril, curiosament només es refereix als “altres arrendaments per a ús diferent al d’habitatge”, és a dir, per als arrendadors no grans tenidors, el que exclou, en principi, els arrendaments de l’art. 1 referits a grans tenidors.

A més, part de l’acord entre les parts, el que impossibilitaria que, no existint aquest, pogués disposar de la fiança a aquests efectes.

En qualsevol cas, caldria comprovar com es comporten els organismes de les comunitats autònomes dipositaris de les fiances per tal de permetre que es disposin de les mateixes.

2. ¿Cal compensar el pagament de la renda amb la fiança, sent l’arrendador no gran tenidor, empresa o entitat pública d’habitatge?

El RDL 35/2020, de 26 de gener estableix en l’art.1 que l’arrendatari pot sol·licitar la reducció de renda o moratòria en el pagament sempre que es tracti d’arrendador, una empresa o entitat pública, o un gran tenidor, entenent per tal la persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2.

Però l’art.2 “Altres arrendaments per a ús diferent de l’habitatge” àmplia aquesta possibilitat si l’arrendador és “diferent dels definits a l’article 1, i si compleix els requisits que preveu l’article 3”, en aquest cas l’arrendatari també podrà sol·licitar abans de el 31 de gener de 2021, l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, sempre que aquest ajornament o una rebaixa de la renda no s’hagués acordat per ambdues parts amb caràcter voluntari.

3. ¿L’arrendador es pot oposar a l’ús de la fiança tal com preveu l’art.2 de l’RDL 15/2020?

Ens trobem davant el cas d’un arrendador no gran tenidor, per tant, sense aplicació automàtica de la moratòria de l’art. 1 RDL 35/2020, que no ha volgut negociar ni aquesta ni la reducció de lloguer.

L’arrendatari s’ha vist afectat per suspensió de l’activitat de el local i pretén fer ús de la fiança, tal com assenyala l’art. 2, apt. 2, i el dubte està en si l’arrendador es pot oposar o està obligat.

El citat art. 2 diu “exclusivament en el marc de l’acord a què es refereix …”, de manera que entenem que hauria d’existir acord entre les parts perquè, almenys, l’organisme competent permetés disposar de la fiança dipositada.

Ara bé, l’arrendatari hauria de remetre un burofax a l’arrendador en el qual, a més de demanar-li una reducció o moratòria, us demani que disposi de la fiança a aquests efectes, i considerem que això hauria de ser suficient per desestimar, per exemple, una demanda de desnonament per aquest motiu, encara que després l’arrendatari ha de ser conseqüent i reposar-la en termini.

A més, també seria recomanable que prengui la iniciativa i acudeixi a el procediment judicial sol·licitant l’aplicació de la clàusula rebus.

4. ¿Cal assimilar “altres garanties de l’arrendament” a la fiança que assenyala el RDL 15/2020?

Aquesta qüestió apareix regulada en el RDL 35/2020, per als arrendaments de local de negoci, únicament en l’art. 2, apt. 2, per als arrendadors que no siguin grans tenidors, empreses o entitats públiques d’habitatge.

A l’efecte de disposar de la fiança per qualsevol de les parts per al pagament total o parcial de la renda, la remissió es fa a l’art. 36 LAU 29/1994, per la qual cosa sorgeix la qüestió de si també podria aplicar-se a altres garanties de l’arrendament que s’estableixen en aquest mateix precepte de la LAU.

El nostre criteri és que es refereix a l’esmentat art. 36 en general, de manera que queden incloses totes les garanties, com podria ser un aval. Una altra qüestió és la dificultat en la pràctica per beneficiar-se d’aquesta mesura, ja que ens consta que moltes entitats bancàries estan posant inconvenients per executar els avals sol·licitats. D’altra banda, davant la petició de l’arrendador de les fiances dipositades en un organisme, basada en aquesta nova normativa de l’RDL, hi ha el problema de que els mateixos es neguen a la devolució al·legant que, si en el contracte d’arrendament ha altres garanties pactades , primer es faci servir aquest mecanisme i després s’acudeixi a la fiança. És a dir, només es lliura en defecte d’altres garanties.

Font: Editorial sepín

Un certificat digital de signatura electrònica és un document electrònic expedit a una persona física per un prestador Qualificat de Serveis de Confiança (PCSC, també coneguts com autoritats de certificació o CA).

Aquest document electrònic conté la informació necessària per identificar el titular de les seves dades i poder realitzar signatures electròniques. conté; nom, cognoms, NIF, algoritme i claus de signatura, data d’expiració i està signat per la CA que l’expedeix.

El certificat oficialitza l’enllaç entre un signant i el seu parell de claus de la mateixa manera que una targeta d’identitat oficialitza l’enllaç entre un ciutadà i la seva signatura manuscrita representada a la targeta.

El Certificat Qualificat de Signatura Electrònica és, en el món electrònic, el passaport oficial que identifica legalment una persona, i que el dota de la capacitat de realitzar transaccions jurídicament segures. Aquest document oficial és acceptat per Governs i Tribunals de Justícia de tot el planeta.

Aquest instrument ens garanteix la impossibilitat que el signant pugui negar la seva participació en la signatura, gràcies a el no rebuig. Permet conèixer la identitat del signatari, al quedar aquesta acreditada, i, impossibilita la falsificació del certificat o document signat, dotant-lo d’integritat.

El certificat digital de signatura electrònica està associat a un parell de claus de signatura (públic i privat) que permet, a més de signar, sotmetre a controls d’accés davant sistemes automatitzats.

La seguretat dels certificats depèn de la CA que els emet. La CA ha de seguir polítiques robustes: criptografia sòlida, instal·lacions i dispositius segurs de CA, dispositius de creació de signatura de bona qualitat, personal fiable, assegurances, etc. La confiança en aquestes polítiques de CA es basa en el nivell de seguretat que la CA realment implementa aquestes polítiques correctament. Per a aquest propòsit, la CA és auditada. Trobem Prestadors Qualificats i No qualificats. ANF ​​Autoritat de Certificació és un prestador Qualificat, i se sotmet anualment a diverses auditories oficials.

Un certificat electrònic qualificat és sempre vàlid?

No. La validesa de certificat electrònic està supeditada a un període de vigència, indicat en el propi certificat, de manera que, transcorreguda la data de caducitat, la validesa d’aquest certificat és nul·la. No obstant això, és possible retirar la validesa del certificat abans de la seva data de caducitat, el que es coneix com revocació. Vostè mateix pot sol·licitar la revocació del seu certificat si per exemple ha perdut el seu dispositiu de creació de signatura o si la seva clau ha estat compromesa. Els PSCs publiquen l’estat de validesa dels certificats emesos per a que terceres parts puguin comprovar si el certificat és vigent, caducat o revocat.

Font: ANF

Per a més informació sobre com aconseguir el seu certificat digital, sense complicacions, de forma ràpida i segura, contacti amb nosaltres, som especialistes en la seva tramitació.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:

Al territori d’Aran, d’acord amb el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, que modifiquen el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents, la festa del dia 5 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida) queda substituïda per la de 17 de juny (Festa d’Aran).

• Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic (BOE 2016.09.30)

• Ordre HAP / 1552/2016, de 30 de setembre, per la qual es modifiquen els models 222 i 202, de pagaments fraccionats a compte (BOE 2016.09.30)

Objectiu de la modificació

Augmentar de manera immediata els ingressos públics, per contribuir a aconseguir l’objectiu de dèficit exigit per la Unió Europea, incrementant la recaptació pels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats que han d’efectuar les grans empreses.

A qui afecta?

Als contribuents l’import net de negocis en els 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu, sigui almenys de 10.000.000 d’euros.

Quant s’augmenta?

S’estableix un tipus mínim del pagament fraccionat i s’incrementa la proporció del pagament fraccionat.

Tipus mínim del pagament fraccionat

S’estableix un tipus mínim del 23% del resultat comptable positiu de l’exercici dels 3, 9 o 11 primers mesos de cada any natural o de l’exercici transcorregut des de l’inici del període impositiu fins al dia anterior a l’inici de cada període d’ingrés del pagament fraccionat (per contribuents el període impositiu no coincideixi amb l’any natural).

El tipus mínim serà del 25% del resultat comptable positiu, per a les entitats que tributin al tipus del 30%: entitats de crèdit i les dedicades a l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs.

Excepcions a l’aplicació del nou pagament fraccionat mínim: rendes derivades d’operacions de lleva conseqüència d’un acord de creditors i rendes exemptes que afectin a entitats sense ànim de lucre.

Increment del percentatge de pagament fraccionat quantificat sobre la base imposable de l’impost

En el càlcul d’aquesta modalitat de pagament fraccionat, el percentatge que es calculava fins ara multiplicant per 5/7 el tipus de gravamen de l’entitat arrodonit per defecte passa calcular multiplicant per 19/20 el tipus de gravamen arrodonit per excés.

Així, per al tipus de gravamen general el percentatge a prendre que era del 17% (5/7 x 25) passa a ser del 24% (19/20 x 25%).

¿A partir de quin moment?

S’aplica ja als pagaments fraccionats que han d’efectuar al mes d’octubre i desembre de 2016.

Fins quan?

Tot i que la norma no estableix un termini màxim de vigència, el ministre d’Hisenda ha manifestat que aquesta mesura estarà en vigor, almenys, fins a l’any 2018, que és quan el dèficit públic ha de col·locar-se per sota del 3% segons l’acordat amb Brussel·les .

Què canvia en els models 222 i 202?

Es modifica el literal de la casella 33 dels models 222 i 202, en la qual s’ha de consignar el càlcul de l’import mínim a ingressar, que queda com segueix: «Mínim a ingressar (només per a empreses amb CN igual o superior a 10 milions d’euros) ».

Terminis per efectuar els pagaments fraccionats

Els terminis no han variat: són 3 pagaments anuals que s’han de realitzar durant els 20 primers dies naturals dels mesos d’abril, octubre i desembre. Això no obstant, quan s’opti per la domiciliació bancària com a forma de pagament, el termini serà del dia 1 al 15, ambdós inclosos, d’aquests mesos.

Font: BitOpus

A partir d’ara, quan es produeixi aquesta situació, l’administració enviarà un avís al dispositiu electrònic o al correu electrònic de l’interessat informant-lo de la notificació i donant la possibilitat de descarregar-la per mitjans electrònics. Aquest protocol es realitzarà fins i tot quan el ciutadà no hagi expressat la seva preferència per la notificació electrònica. Hisenda entén que la mesura estalviarà temps i diners als ciutadans, que no hauran de desplaçar-per recollir la notificació. I, en cas que vulguin accedir a l’avís presencialment, la normativa estableix que podran recollir l’avís a qualsevol oficina d’assistència de les diferents administracions.

El Ministeri d’Hisenda portarà al Consell de Ministres de divendres que mesures de caràcter tècnic per facilitar l’entrada en vigor de la Llei de procediment administratiu comú que, entre altres novetats, estén la rebaixa per pagament de sancions i multes que ja s’aplica en organismes com l’Agència Tributària.

D’altra banda, la normativa que tindrà efectes a l’octubre elimina certs tràmits que fins ara eren obligatoris. Així, l’administració no exigirà amb caràcter general la presentació de documents originals com títols acadèmics. N’hi haurà prou la presentació d’una còpia. Tampoc caldrà presentar documents que hagin estat aportats prèviament davant de qualsevol altra administració pública. La llei també assenyala que no caldrà lliurar documents que hagin estat elaborats per les pròpies administracions. I totes les notificacions s’unificaran al BOE per evitar que s’hagin de consultar els diferents taulers de cada ministeri, comunitat autònoma o ajuntament.

Cinco Dias.

 La conseqüència més important d’aquesta ordre és que el llibre de visites queda substituït per les diligències d’actuació.

En cas de Inspecció, el funcionari públic complimentarà un formulari, del qual en deixarà copia, que cal guardà com a mínim Cinc Anys.

La pressió fiscal actual és molt elevada, pel que des de Llansó & Huguet Associats volem oferir solucions a mida de les necessitats i reptes de cada client, que els permetin adoptar les decisions adequades en política fiscal per tal de pagar el mínim d’impostos i reduir la càrrega impositiva, complint la normativa vigent.